Aquest estiu, el départament francès de l’Aude està patint el seu tercer incendi, el més gran dels darrers 50 anys (16.000 hectàrees). Fins ara s’han comptabilitzat una víctima mortal i 13 ferits (dels quals onze bombers), fet que demostra la importància d’una adequada cultura del risc i la necessitat de seguir els avisos dels cossos de seguretat. A més, s’han cremat diversos habitatges, així com espais de protecció de la biodiversitat Natura 2000, causant danys privats i públics immensos. El sector agrícola també ha patit grans pèrdues. S’està organitzant una recollida de fons per donar suport als qui han perdut les seves produccions i el seu material. L’Aude, juntament amb els Pirineus Orientals, són els dos departaments francesos que més s’han implicat en la prevenció d’incendis mitjançant la plantació de «vinyes tallafocs»: a principis dels anys noranta a través de la Denominació d’Origen Cotlliure, i el 2013 amb la cooperativa vinícola de Narbona.

Soazig Darnay, paisatgista DPLG. Coordinadora Fire Wine.
Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya

Els programes de plantació es van dur a terme en coordinació amb les autoritats públiques en un moment en què l’economia era favorable. Avui dia, el context és molt diferent: els mercats internacionals s’han reduït (p. ex. Rússia, EUA) i la demanda de vi negre està caient. Segons l’informe de l'Organització Internacional de la Vinya i del Vi (OIV) de desembre de 2024, el consum ha baixat més d’un 20% entre els períodes 2009-2021 en comparació amb 2000-2007 a Espanya, França i Itàlia. A més, des de la dècada del 2010 han augmentat els danys climàtics, i la darrera sequera a l’Aude (2022-2024) ha posat directament en perill la continuïtat de la producció vitivinícola en algunes zones —Corbières en particular, amb subvencions per a l'arrancada de vinyes la primavera del 2025. El problema s’agreuja amb l’envelliment dels agricultors i l’augment de les pèrdues causades per la fauna salvatge —ja que actualment hi ha vint vegades més senglars i onze vegades més cérvols i cabirols que el 1973 (ONF, 2020).

El resultat en el paisatge és un gran nombre de vinyes sense cultivar o abandonades en els darrers anys. L’herba que creix de manera incontrolada entre les fileres de vinya permet el pas del foc en cas d’incendi. Tanmateix, no existeix cap control ni cartografia d’aquestes franges rurals. Per defecte, les vinyes han estat considerades com un espai de seguretat. Això és així només si les vinyes estan cuidades. Les polítiques de gestió d’incendis basades en els plans de Defensa Contra Incendis Forestals (DFCI) de França se centren en les masses forestals, donant per fet que l’activitat agrícola es mantindrà.

Ara que moltes «vinyes tallafocs» han perdut la seva rendibilitat, una possibilitat és un suport financer públic al sector agrícola per mantenir-les. Això seria més econòmic que les franges «tallafocs» tradicionals a la muntanya, atès que el producte obtingut podria finançar part del cost de manteniment.

D’altra banda, les pràctiques agroecològiques que afavoreixen el creixement de l’herba entre els ceps generen debat. Tanmateix, és possible gestionar l’herba per mantenir la humitat del sòl i tenir en compte la gestió de la biodiversitat segons la realitat climàtica del moment. La vinya, igual que altres cultius fruiters, té un paper important en la creació de discontinuïtats horitzontals entre superfícies forestals i en la reducció del nivell de biomassa disponible. Aquesta discontinuïtat mitiga la propagació del foc, i una menor acumulació de biomassa redueix el risc d’incendis extrems. És aquesta funció preventiva la que FIRE WINE RESILIENT LANDSCAPE i FIRE PRODUCT RESILIENT LANDSCAPE volen donar a conèixer millor a la població. Però és realment eficaç si es fonamenta en una gestió del paisatge que afavoreixi les aliances.